BLOGCAT El teu directori de blogs en català
Principal :: Blogcat Principal
perque  :: Blogcat Per què?
Directori  :: Blogcat Directori
Navegar :: Blogcat Navegar
Tags :: Blogcat Tags
Cercar :: Blogcat Cercar
Registrar-se :: Blogcat Nou usuari
Validar :: Blogcat Espai privat
Ajuda :: Blogcat Ajuda

Notice: Undefined index: HTTP_REFERER in /var/www/vhosts/blogcat.net/httpdocs/WEB-INF/functions/general_functions.php on line 44
Zabriskie Point
Data de creació: 2007-11-08 19:11:15  
Visualitzacions: 0  
   

El passat 30 de juliol de 2007 va morir el cineasta Michelangelo Antonioni, a l'edat de 95 anys. Va ser un fet bastant destacat per la premsa i els mitjans de comunicació, però certament la seva filmografia és molt poc coneguda, a excepció de Blow-Up (1966).

Avui volia simplement publicar per aquí dues petites ressenyes d'un dels seus films més clàssics, però molt desconegut. Es tracta de Zabriskie Point (1971). El meu interès per aquesta pel·lícula comença quan conec que el principal autor de la seva banda sonora és Pink Floyd. Posteriorment, he arribat a valorar-la com una vertadera obra d'art.
Que aprofiti.


*****

- Un film de Michelangelo Antonioni
- Año de producción: 1970
- Duración: 110 minutos
- Protagonizada por Mark Frechette, Daria Halprin y Rod Taylor
- Guión: Michelangelo Antonioni

El desolador paisaje de Zabriskie Point se alza imponente en el Valle de la Muerte, en California (EEUU). Lo que para muchos es simplemente un desierto muerto, para Mark y Daria se convertirá en la oportunidad de amar en el sentido estricto del término, sin preguntas ni respuestas, sin ningun patrón lógico surgido de la razón. Pero el idealismo no durará para siempre.

Las acaloradas discusiones de los universitarios hippies dan comienzo a un film que constituye, más que una verdadera película, un documento audiovisual que muestra la visión trágica de un Antonioni que, a pesar de todo, no consiguió el éxito que esperaba. "Zabriskie Point" supuso un fracaso comercial importante para el director italiano.

El argumento gira entorno a dos jóvenes americanos, Mark (un universitario perdido en su mundo) y Daria (la joven secretaria de un magnate que pretende construir un complejo hotelero de lujo en medio del desierto californiano). Mark, en el transcurso de una manifestación en la que se suceden varios incidentes, comete la irresponsabilidad de matar a uno de los policias. Rápidamente se dirige al aeropuerto y consigue robar una avioneta, dirigiéndose hacia el desierto. Mientras tanto, Daria cruza con su coche el vasto territorio por motivos laborales.

La radio desempeña un papel muy importante en la película. Es gracias a la radio que Daria se entera de los incidentes acaecidos durante la manifestación. Cuando Mark divisa su coche desde la avioneta, ella en todo momento sospecha de él como autor del homicidio y el robo de la avioneta, aunque no parece importarle. Posteriormente, Daria es informada gracias a la radio del trágico final de Mark.

Los dos jóvenes se encuentran en Zabriskie Point y entre ellos surge un amor pasional, desprovisto de espiritualismo. Es simplemente el ejercicio del placer entre dos idealistas, puesto que Daria también siente un vacío en la sociedad capitalista americana.

Finalmente, cuando Mark decide regresar a la ciudad, después de haber pintado, con ayuda de Daria, la avioneta con símbolos y mensajes pacifistas, la policia le dispara y muere. Este final representa el fin del idealismo, el fracaso de la huída y de la abstracción de la realidad. Personalmente, me gusta establecer un paralelismo entre el fin del Mark de "Zabriskie Point" y la muerte de Max Estrella, el librepensador más conocido de Valle-Inclán.

La película culmina con las explosiones simbólicas del lujoso complejo del desierto a la vista de Daria, y posteriormente, los estallidos de todos diversos objetos en cámara lenta mientras suena una versión muy espiritista de "Careful with that axe, Eugene". Sin duda, el momento estrella de la película, que compensa las limitaciones de Antonioni en otras escenas.

La banda sonora original de "Zabriskie Point" corre a cargo de los siguientes autores: Pink Floyd, The Kaleidoscope, The Grateful Dead, Patti Page, The Youngbloods, Jerry Garcia, Roscoe Holcomb y John Fahey. La mayoria de ellos solamente aportan un tema, excepto Jerry Garcia y Pink Floyd. El primero se hartó de realizar improvisaciones para la "Love Scene" porque Antonioni era un hombre difícil de satisfacer. Lo mismo les ocurrió a los Floyd, cuyo bateria, Nick Mason, llegó a calificar a Antonioni como "A fucking man to work for".

El error más grande del director italiano en cuanto a la BSO fue, por supuesto, no incluir la "Violent Sequence" de Pink Floyd en su película. Originalmente, este corte había de acompañar las escenas de enfrentamientos entre los manifestantes y la policia. Cuentan que Antonioni puso algunas filmaciones a los Floyd en las cuales aparecian actos violentos y enfrentamientos. De ahí surgió la "Violent Sequence", que a pesar de todos los retoques, nunca satisfació a Antonioni. Este episodio lo explica muy teatralmente Roger Waters en el documental "The Dark Side of the Moon", puesto que mucho más tarde, "Violent Sequence" derivó en uno de los mejores temas de Pink Floyd: "Us and Them".


*****

Zabriskie Point o el desert de la incomunicació

Amb motiu del recent traspàs del cineasta italià Michelangelo Antonioni, repassem a continuació un dels seus films menys coneguts. Ignorat per la crítica i per la premsa, Zabriskie Point és, encara avui dia, tot un documental de la contracultura dels primers 70.

El 1971 s'estrenava a les pantalles nord-americanes Zabriskie Point, produïda i dirigida per Michelangelo Antonioni. El mateix director havia elaborat també el guió del film: una història sobre l'alienació que la societat capitalista americana produeix en dos joves universitaris, que trobaran en el desert californià un autèntic paratge on regenerar les seves il·lusions.
Les virtuts d'aquest film en quant a producció i rodatge són realment poques. Escenes llargues aparentment buides de significat i diàlegs inacabats caracteritzen la pel·lícula d'Antonioni. Tota ella, però, fou concebuda pel director com una al·legoria completa, un instrument pel qual mostrava el seu rebuig a la puixant societat de l'instantani.
El cineasta no només desitjava mostrar; també volia demostrar la seva sintonia amb el moviment de protesta juvenil, amb els aldarulls universitaris, amb el descontentament general. Per això, Antonioni farceix el film amb una banda sonora contemporània i inclou escenes enregistrades aleatòriament, sense preparació prèvia. El seu és un viatge cap a la introspecció humana, cap al món interior d'un col·lectiu ideològic potencialment ?perillós? que la pròpia societat capitalista es va encarregar de destruir.

Zabriskie Point va suposar un gran fracàs comercial del director italià, conegut pel seu film Blow-Up, de l'any 66. Malgrat això, hom ha de reconèixer en aquest document audiovisual no ja una producció cinematogràfica esplèndida, sinó sobretot el testimoni directe, alhora que metafòric, de la liquidació prematura del somni americà.



   
Usuari: sepharad  
Tota la informació aquí mostrada es propietat de http://www.lacoctelera.com/sepharad
El teu directori de blogs en català :: Blogcat © All rights reserved