ANNE SCATTERBRAINED

ANNE GOOD-FOR-NOTHING

ANNE MADCAP

ANNE FEATHERBRAINED

No em feu dir perquè, però de totes quatre em quedo amb l’última. Perquè ser l’Anna Cervellescampat o l’Anna No-val-per res, o bé l’Anna Gorra-boja no m’acaba de convèncer. En canvi ser l’Anna Cervell-amb-plomes està més bé, perquè em fa pensar en l’expressió tenir el cap “ple de pardals”. I, jo com que últimament li tinc molt, trobo que s’hi escau.

Ara seré:

ANNA SCHUSSELIG

ANNA FAHRIG

ANNAVERÜCKTE

ANNA TOLLKOPF

O, algo así, que dirien els de Mocedades. Perquè, jo l'alemany mai l'he dominat massa. Tot i que, al meu parer una Anna Tarambana en alemany no lliga massa. El què més em preocupa però, serà la curta escala que faré unes hores en un país llunyà on m’anomenarien:

ANA TARAMBANA

Segurament, en aquest país llunyà és on em sentiré més estrangera. Com que deveu haver-vos quedat molt parats amb aquest Ana Tarambana i, no sabeu on ubicar-lo, us diré que estic parlant de Madrid. I, sé que dins vostre, penseu: i com deuen pronunciar aquest cognom en terres forànies? Coneixent-vos, com us conec, sabent que sou inquiets de mena i, que a l’estiu hi ha poca feina, he cregut necessari posar un link perquè escolteu com pronuncien a Madrid el cognom de la Tarambana. Cliqueu a l’enllaç, i un cop a la pàgina, cliqueu a la icona de l’altaveu:

http://education.yahoo.com/reference/dict_en_es/spanish/tarambana

Sé que aquest no és el millor final per un post que serà la “cara” del meu bloc durant una setmana, però és el què hi ha. I, què hi ha? Doncs, enyorança abans de marxar.

I, és que marxar em fa il·lusió, però en certa manera sé que enlloc estaré més bé que en una ciutat indeterminada, en una hora indeterninada, però concreta, esperant que s’obrin les portes de vidre i ell surti. Tan guapo com sempre i, amb aquell somriure que em té el cor robat.

Però, citant-me a mi mateixa, cosa que no deixa de fer certa ràbia però, si una és bona ho és (i, punt). Tot i que, potser no em cito a mi mateixa, sinó que cito a algú altre, però com que ara no me’n recordo bé del tot, ho deixo estar (i, paro, que he d’agafar aire!) i, dic que...

Prefereixo marxar sentint el què sento, que no pas quedar-me sense sentir-ho.