Sí senyor, tots estem plens de contradiccions. I una de les meves és la de tindre un odi profund a la puta ?fiesta nacional?, com suposo que ha quedat més que palès al post de sota.

Però, per altra banda, haig de reconèixer, perquè sinó no dormiré, que hi ha una cosa que està relacionada, encara que sigui remotament, amb el món taurí que m?agrada. I és la cançó del TOREADOR, aquella famosa peça clàssica de Bizet inclosa a CARMEN.

No m?agrada gaire la música clàssica, menys encara l?òpera. Potser perquè no hi he dedicat suficient temps a escoltar aquests dos gèneres musicals, especialment l?últim. Però de les obres més clàssiques i que coneix fins i tot el més neci, no tinc cap dubte en senyalar CARMEN com la obra que més m?agrada. I hi ha inclosa la ?marxa del toreador? o no sé com s?hauria de traduir exactament, però és una alegoria al món dels toreros i a com en són de ?valents?, el ?coratge? que tenen i tots aquests adjectius que jo substituiria per altres com ?cobards?, ?assassins?, ?malparits? o ?humans indignes?.

En fi, més enllà del que en penso sobre el món taurí, que com ja he dit, ha quedat més que clar, la cançó en sí la trobo preciosa.

El món està ple de contradiccions, vet aquí una de meva i ben bona. Però la música molts cops està més enllà de les fronteres d?idioma i de l?ideologia de cadascú. És la grandesa de la MÚSICA. Més d?un cop en parlo amb un bon exemple: m?agrada el heavy metal dels Manowar, tot i que penso que el grup en sí són uns pallassos que foten molta pena en la seva estètica i la lletra de les cançons, però la musica m?agrada i per això els escolto molt.

Avui penjo, doncs, una versió del TOREADOR que canta un ruski en un accent francès que és tant dubtós com el meu. La veu, però, diria que és espectacular, no?