Fa anys vaig llegir a una entrevista que li feien al Loquillo que es situava "a l'esquerra del PSOE i a la dreta d'Esquerra Unida". Quan vaig entrar a militar al PSM jo era molt més ecologista que qualsevol altre cosa (vaig apuntar-me al GOB dos anys abans) el nacionalisme i la meva ubicació a l'esquerra arribaren una mica més tard. Per molts de motius em sentiria còmode amb la definició del Loquillo si jo fos espanyol. Com que visc a Mallorca em sent còmode al PSM (socialdemòcrata, ecologista i nacionalista) i amb el nou projecte del BLOC per Mallorca (la suma del nacionalisme d'esquerres i l'esquerra verda).

Ve tot això a compte de la mort d'en Xirinacs i de la presentació a Palma del llibre "Anarquisme i alliberament nacional". Hem costa participar del discurs i de  les tàctiques de determinats sectors de l'independentisme als Països Catalans. Supòs que aquesta és la servitud de militar a un partit burgés, que accepta el joc d'aquesta democràcia imperfecta i en ocasions frustrant, que no vol la revolució però que lluita per a transformar la societat...només cal recordar que 5 diputats de 59 impulsaren la protecció de Cabrera i de tants d'altres topònims, que un centenar escàs de regidors i regidores han treballat per fer petits i grans canvis als seus pobles. Podrem confluir en algun moment? No ho sé. El nacionalisme ha tingut actituds molt caïnites entre tots els sectors i l'atomització "a l'esquerra" dels partits tradicionals s'ha constituït, valgui la redundància, en tradició consolidada. Per ara sembla que la unificació de projectes, com a mínim a nivell electoral, és una passa a explorar. Des de la perifèria dels Països Catalans neixen noves propostes electorals: Menorca (PSM i Verds), Mallorca (PSM, EU-Verds, ERC), Eivissa (ENE, EU-Verds, ERC), País Valencià (BLOC, EU, Verds). Seran la solució? L'alternativa al bipartidisme? Una opció il·lusionardora? Tendran raó els plantejaments que defensen el principi del fi dels partits tradicionals? Ens hem convertit en això, en partits tradicionals?