|
Em proposo avui d'engegar una nova sèrie de "posts" amb la intenció de comentar alguns dels temes del grup excels dins la maduresa creativa del rock (és a dir, PINK FLOYD). Si la iniciativa té algun tipus de popularitat (algun comentari, etc.) potser seguirà amb altres grups més endavant. Si no, quedarà com a record i homenatge a Roger, David, Rick, Nick i Syd, i totes les persones que els varen envoltar i ajudar en diferents moments de la seva carrera musical.
Comencem avui, un calorós dimecres 23 de maig de l'any 2007. Mentre se succeeixen les notícies d'atacs al Líban, els discursos incongruents de polítics enfront les eleccions municipals, i les temperatures assassines d'aquest país en vies de desertització severa, ens evadirem de la realitat durant una estona...
El primer tema que escoltarem és una mena d'experiment psicodèlic, que ens durà fins als límits de la bogeria, fins a la tensió, i fins al descans final i etern...
- Any 1968
- Àlbum: "A Saucerful of Secrets"
- Tema: "A Saucerful of Secrets"
"A Saucerful of Secrets" és el primer intent de Pink Floyd, després de la sortida de Syd Barrett, d'encaminar el seu estil cap a un rock espacial, psicodèlic, àcid i progressiu a parts iguals. El tema suposa un trencament total amb els esquemes típics de la música pop de la dècada dels 60.
"A Saucerful of Secrets" constitueix un experiment mitjançant el qual Pink Floyd intenta representar musicalment una batalla. Es divideix, segons el grup, en quatre parts:
1) "Something Else": preparació per a la batalla.
2) "Syncopated Pandemonium": batalla.
3) "Storm Signal": rèquiem dominat per l'orgue.
4) "Celestial Voices": part darrera cantada.
Al principi, als sons sintetitzats es van afegint les percussions, guitarres slide distorsionades i els teclats, tocats de forma aleatòria, plena de dissonàncies. Aquest inici va afegint tensió fins a un límit difícilment suportable (excepte per a iniciats... :-D).
Al minut 4 aproximadament finalitza la primera part i comença la batalla pròpiament dita. Nick Mason està excel·lent. Ell és qui duu amb la bateria el riff principal, mentre els teclats i, sobretot, la guitarra slide de Gilmour s'hi van interposant.
Aquesta segona part es pot veure magníficament interpretada al DVD "Pink Floyd Live at Pompeii", una pel·lícula-documental enregistrada per la banda el 1972 a Pompeia, en un teatre romà buit. En la interpretació, la banda hi afegeix moltes més distorsions de la guitarra, i sobretot destaquen els Gongs! de Roger Waters, que no es senten en la versió de l'àlbum.
La segona part és més "monòtona" i s'esmorteeix progressivament, mentre tots els guerrers lluiten, cauen i moren, fins que la desolació s'apodera de l'ambient. S'ha acabat la batalla. Davant la nostra mirada s'estenen centenars de morts que han lluitat amb valor per una causa que ni tan sols coneixien.
Minut 7:15. Comença la tercera part, "Storm Signal", en la qual l'orgue introdueix alguns acords dissonants iniciant el Rèquiem. De fons sonen percussions i alguna distorsió final.
Al minut 8:33 s'inicia la darrera part, "Celestial Voices", el Rèquiem pròpiament dit, un homenatge al valor, o un plor per la Mort. Les veus esfereïdores són de David Gilmour. El tema acaba en mode Major després de dotze minuts de genialitat.
Ara canviem de context. Avancem fins l'any 1971. El següent tema és l'obertura del darrer disc "underground" de Pink Floyd, "Meddle", abans de l'èxit apoteòsic i destructiu de "The Dark Side of the Moon".
- Any 1971
- Àlbum: "Meddle"
- Tema: "One of These Days"
"One of These Days" és el primer tema de "Meddle" i el més agressiu de l'àlbum, que posteriorment es perd entre melodies alegres i la gran odissea sonora d'"Echoes".
El tema s'inicia amb un so inconfusible del baix de Waters. Aquest so és producte d'uns dels experiments que el baixista feia en les seves estones lliures als estudis de gravació. Se li va acudir de connectar el seu baix al sistema de so de Gilmour i augmentar la durada de l'eco exactament el doble del que durava la línia del baix. El resultat és força sorprenent, i un efecte que, per a qualsevol seguidor del grup, identifica a Pink Floyd.
Cap a la meitat del tema, Waters introdueix un so espacial sintetitzat procedent, segons sembla, de la sèrie Dr.Who, mentre Gilmour apura al màxim les possibilitats de l'slide.
Finalment, una veu distorsionada (la de Nick Mason), recita l'únic vers de lletra del tema: "One of these days I'm going to cut you into little pieces". Aquesta frase, lluny de ser una consigna de dements, com pot semblar, és una petita broma referent a un altre experiment de Waters. Aquest va agafar un enregistrament d'un radiolocutor i va dividir la cinta en petites parts, que després va enganxar en un ordre aleatòri creant així un missatge inconnex.
L'efecte vent que se sent al principi i al final està creat amb un synth.
L'últim tema que escoltarem pertany a l'àlbum "Animals". És el quart tema d'aquest disc, i sota el meu punt de vista el millor dels cinc que apareixen.
- Any 1977.
- Àlbum: "Animals".
- Tema: "Sheep".
"Sheep" és el tema més "rockero" de l'àlbum. S'inicia amb un calmós passatge de teclats acompanyats per bels d'ovelles. De seguida, però, el tema prendrà força amb l'entrada de la guitarra i la potent veu de Roger Waters. Destaca ara com cada vers vocal s'uneix amb els sintetitzadors de Rick Wright, creant un efecte molt "espacial" fins a la dura entrada de la guitarra.
La part central d'aquest tema està dominada per un Salm recitat per un dels "roadies" del grup. El text en qüestió és un invenció de Roger Waters a partir del Salm 23 del rei David. Diu així:
El senyor és el meu pastor, no desitjaré que em faci caure. A través de verds prats va conduir-me fins a aigües silencioses. Amb brillants ganivets alliberà la meva ànima. Em penjà amb ganxos en llocs elevats. Em va convertir en costelles de corder. Mireu, Ell té un gran poder i molta fam. Quan arribi el dia, nosaltres els humils, mitjançant la silenciosa reflexió i una gran dedicació, dominarem l'art del karate. Llavors ens aixecarem fins a humitejar els ulls de la bèstia.
En aquest punt continua la lletra cantada fins al final:
Belant i murmurant caiguérem sobre el seu coll amb un crit. Una sobre l'altra, onades de dements venjadors marxen alegrement des de l'obscuritat per submergir-se en el somni.
- Has sentit les notícies? Els gossos són morts!
- Millor que et quedis a casa i facis el que se't diu... Aparta't del meu camí si vols arribar a la vellesa!
Per tal d'analitzar aquestes estrofes cal saber que Waters s'inspirà en part en la novel·la de George Orwell "La rebel·lió dels animals" (en castellà, "Rebelión en la granja"). Podem veure, però, com en "Sheep" les ovelles finalment es revolten i maten als gossos, els repressors. Malgrat això, l'última estrofa ens dona a entendre que res no ha canviat, doncs sempre hi ha qui dominarà per sobre de la resta...
Per acabar el tema arriba el magnífic solo de Gilmour... sense comentaris. Simplement excels.
Bé, això ha estat tot de moment. Ens veurem a la cara fosca de la lluna...
Alguns enllaços...
--> Pink Floyd a Progarchives
--> Sinfopedia de Pink Floyd a Sinfomusic
--> "A Saucerful of Secrets", fitxa a Progarchives
--> "Meddle", fitxa a Progarchives
--> "Animals", fitxa a Progarchives
--> Voleu saber més coses de Pink Floyd?
--> Pàgina oficial del grup
|
