Com ja he explicat al altre espai, soc molt aficionada a escoltar la radio.

I hi ha una emisora que m'agrada per sobre de totes. Rac1.

Al matí em desperta a les sis i mitja "El mon a Rac1", el programa de'n Xavier Bosch, amb el que m'assabento de les noticies del día, adobades amb bon humor, pero sense caure en la xabacaneria d'altres emisores.

El segueixo escoltant al cotxe, mentre vaig cap a la feina i també allá, doncs he aconseguit enganxar-hi als meus companys.

Aquest programa s'acaba a les dotze i a continuació arriben els bojos de "Polonia" que a la radio fan "Minoria absoluta", (com ells diuen: El programa que Catalunya es mereix).

A la tarda, després de "Tot es possible", un programa on pots trucar per preguntar el que vulguis, o donar resposta a alguna pregunta que haci fet un altre persona, hi fan "Versio Rac1" amb el Toni Clapés i tot un seguit de personatjes que et fan petar de riure.

Aquests, a mes tenen un blog on hi penjen els videos mes frikis que troben.

A les set en Raul Llimós parla de futbol i altres esports a "El primer toc", i mes tard "No som perfectes" (tot i que aquest ja no el segueixo, perque ja estic a casa i enganxada al ordinador).

Si al mati hi ha alguna entrevista que es fa pesada, algun company sol canviar i posar-ne alguna que tingui música, com ara M80.

Tinc un company molt cinefil i de vegades juguem a veure si l'altre sap qui ha protagonitzat alguna peli.

Una tarda que estavem jugant-hi em va preguntar per "El coleccionista de huesos".

Li vaig dir que la feien el Denzel Whasington i la Angelina Jolie.

Ell em va dir que no, que la feia la Jennifer López.

Jo que no, ell que si, fins que em va dir que s'hi jugave el sou.

Li vaig contestar que la meva religio no m'ho permet, em va preguntar que quina religio era aquesta, li vaig dir que jo soc agnóstica i no ho va entendre.

Després de explicar-li que no volia fotre-li el sou i veient que no baixave del burro, li vaig proposar de trucar a la radio per que dirimissin la juguesca.

Ho vaig fer.

I ja et pots imaginar la cara que va possar cuan van dir els protas de la peli.

-Uf!- va dir-me -menys mal que no m'has acceptat la aposta.-