Aquest apunt no és pas el número 90 d'aquest humil bloc; és el número 101. Al menys, des que vaig traslladar-me a Blogspot; si comptés els de Bloc.cat en duria molts més.

El noranta que dóna títol a l'apunt fa referència a una altra cosa encara més important que el Bloc. El noranta, avui, és un nombre molt bonic. I encara que per a mi sigui tan llunyà, avui, el tindré a prop, a tocar. I sé de bona tinta que no ha estat fàcil. Sé que gairebé és un miracle, una badada del Destí, que avui jo pugui ésser aquí escrivint això, perquè són moltes, moltíssimes, les coses que en qualsevol moment s'haguessin pogut tòrcer. Són moltes les lluites que vas haver de lliurar i moltes les penes que t'assetjaren i que en lloc d'espantar-te, t'esperonaren a tirar endavant amb encara més empenta. I sempre amb el cap ben alt, sense avergonyir-te en cap moment de les teves humils arrels, ans al contrari, fent de la humilitat i l'honradesa el teu sincer estendard. I vas sobreviure, per orgull, per tu, per mi i per tots. Com que diu la gent que en sap que només els forts, aquells que saben i poden adaptar-se a les condicions del seu entorn, són els que sobreviuen, jo m'ho he de creure: tu vas ésser -i ets- fort. I tant de bo sigui jo capaç de fer-la meva, aquesta fortalesa, perquè quelcom a dins meu em diu que em seria de gran ajuda en aquest futur tan laboralment gris i tan mediambientalment negre que es veu que ens espera a tots plegats. Però no t'emprenyo més; tu ja has fet prou per aquest món, encara que potser no es noti massa i que ningú mai no t'ho hagi agraït. Doncs res, que Felicitats i Gràcies. Sobretot Gràcies.