Estic fart que, al tren o al metro, pugin nois (sobretot) i noies agafats a un telèfon que reprodueix música a tota pastilla. Coi, que es comprin uns auriculars!

Normalment son joves estrangers (els sudamericans no deuen saber que existeixen uns altaveus unipersonals anomenats cascos o auriculars -més discrets-). Van amb el reggeton de torn, aquells versos parlats amb ritme i lletres d’un nivell cultural bestial (per allò que són bèsties qui el consumeixen). I quan són marroquins ja ni t’explico. De catalans encara no me n’he trobat cap, però segur que n’hi ha.

Però és que ni uns ni altres! Ni música que m’agradi ni la que no! Perquè recoi han d’obligar-me, amb la seva falta de respecte i de civisme, a escoltar una música que no he demanat? A més de la despreciable qualitat del so que emeten els telèfons mòbils.

Compreu auriculars i deixeu de robar-me el meu dret a estar relaxat!
Per cert, tot això ve d’un article que he llegit sobre la importància que els joven atorguen al mòbil en el conjunt de la seva imatge.