Cada any la DGT ens deleita amb un anunci sobre la conscienciació dels perills de la carretera. Van alternant anuncis que pretenen educar i d’altres que només ensenyen sang i fetge que volen asustar espantar.

Recentment estan passant un anunci de la Generalitat on dos homes de mitjana edat parlen a la barra d’un bar sobre la percepció del risc i el límit de velocitat. No em fa vergonya dir que em sento plenament identificat amb el que es diu en aquesta conversa.

La conversa és aquesta:

“Tu veus una recta allà, que potser té dos o tres quilòmetres. I si a més, en aquell moment no hi ha ningú, va home va, que et sents un babau anant a 120… Tu ho saps que soc prudent, fins ara no he tingut mai cap accident, fa anys que conduixo… 120… per favor !!!”

La pregunta és per què el limit de velocitat. Hi ha una part de la població que pensa que és una mesura per reduïr la mortalitat a la carretera, i n’hi ha una altra que pensa que té una finalitat racaptatòria. Segurament hi ha més opcions… doncs per aixó estem aquí.

Si la finalitat verdadera és la mortalitat, trobo que hi ha mesures molt més eficients per aconseguir l’objectiu. Per exemple, la majoria dels accidents, sobre el 70%, es produeixen en carreteres secundàries, en llocs que popularment han anomenat “punts negres” (No tinc el % de radars col·locats a autopistes sobre el total però m’agradaria saber-lo). No sugereixo que arreglem de cop i volta tota la xarxa de carreteres, que per altra banda ho necessita, ja que aixó val molts sous, però sí aquestes zones.

Una altra, deixar portar el vehicle a menors de 18 anys. Hi ha països on a partir dels 16 anys i sempre amb un copilot adult, familiar i amb carnet de conduir com a supervisor, es pot practicar i agafar confiança. No ens trobariem al volant d’un cotxe al mig de la carretera sabent circular però o sabent conduir, que en moltes ocasions és el que passa.

Una mesura a llarg plaç i que trobo molt important, és la introducció d’una matèria a l’escola sobre Tràfic Trànsit. Nosaltres (els més o menys adults), ja no tenim solució. O se’ns prohibex i se’ns assusta o no hi ha manera. I menys si ens ho diu l’Administració. Però els crios (les criatures, infants, …) son esponges, i encara que els pares “eduquen” a la antigua usanza, trobo que s’avançaria molt en seguretat vial.

Com aquestes, mil. I no dic que no funcioni el tema carnet per punts o els radars, que per cert aquest estiu no han funcionat, sinó que crec que no és la linia a seguir.

Tot esperant que em poseu a caldo, un petó.

Aupa!!!