Avui em ve de gust descarregar una mica de mala folla. I ho faré parlant, dintre el meu sector professional, de les guies turístiques (les persones, no els llibres).

Si algú em pregunta quin és el principal problema al que m?exposo en la meva feina, no vacil.laré ni un moment en dir que el que més em molesta és la falta d?educació de molts dels meus clients.

 Recapitulem, per qui no ho sàpiga. Treballo a un punt d?informació turística, estic al mig d?una plaça molt concorreguda, la meva feina consisteix bàsicament en orientar al turista sobre la ciutat, informar sobre les diferents ofertes lúdiques disponibles i, sobretot, vendre bitllets del Bus Turístic, aquell bus de dos pisos que dóna voltes per la ciutat a través dels punts turístics més emblemàtics.

 El cas és que ja sabem tots que treballar de cara al públic és una feina que té els seus avantatges i els seus inconvenients. D?avantatges, bàsicament que puc conèixer gent de diferents llocs del món, que puc practicar idiomes i que veig que puc ajudar al nouvingut a la ciutat, que gairebé sempre ho agraeix ja que el cost de la informació és zero? I d?inconvenients, doncs que molta gent no té gens d?educació i te?ls has d?empassar de la millor manera que puguis.

 Però avui he arribat al límit de la meva paciència. I de nou ha succeït una situació que no és el primer cop que passa. Aquí va l?explicació.

 Venen moltes guies turístiques, tour guides, guies oficials (o com es vulguin dir) a demanar-me mapes per als seus clients, que normalment són un grup d?estudiants, de jubilats, o del que sigui que sempre van en bus i sol ésser bastant nombrós. Fins aquí tot bé. Em demanen mapes (en puc donar com a molt 20) i tots contents.

El que passa és que avui m?he trobat una dona (catalana, calculo que uns 50 anys) que, només arribar, ha vist que estava atenent a uns clients. Sense semblar importar-li massa, m?ha interromput dient ?que tens un mapa??. Jo al principi no li he fet ni putu cas i he seguit amb el client que m?estava comprant uns bitllets.

El segon cop que m?ha interromput, amb la mateixa pregunta, ja la he mirat amb cara de despreci i, tot donant-li el mapa de mala gana, li he dit ?aquí tens el mapa, però hi ha una cua que has de fer?. Li podia haver tractat de vostè, però vista la seva educació (no és el primer cop que una guia interromp així per les bones, ni serà l?últim) doncs no he dubtat ni un moment en tractar-la de tu (no fos cas que es considerés superior a mí i tal).

 La resta de la conversa ha seguit d?aquesta manera, literalment:

 
-         ja, però és que jo sóc guia turística professional. (em diu en plan xulesc)
-         M?és igual el que siguis, la cua la has de fer igual que els altres. (li dic jo)
-         Vaja, que simpàtic! (mirada amb cara de fàstic)
-         És que estic més que fart dels guies com tu, no sé qui us penseu que sou, però la cua tothom la fa, sigui qui sigui.

La dona ha marxat ben emprenyada, i no sé ben bé què m?ha dit, però jo li he dit, mentre marxava, i assegurant-me que em sentís ?és l?últim mapa que et dóno, que et quedi ben claret?.

 Després ha pujat al bus i suposo que estava remugant i comentant la jugada amb el conductor o amb els seus clients.

 Aviam, si per puta casualitat hi ha algún guia turístic que llegeixi aquest blog, potser li servirà aquesta lectura, perquè en un futur no li foti un rapapolvo innecessari. Cal considerar una sèrie de punts, resumint:

1. Encara que siguis una guia turística (ho dic en femení perquè la majoria dels casos han passat amb noies/dones/senyores), NO tens dret a passar per davant de ningú.
2. Encara que siguis una guia turística, NO et tractaré amb preferència respecte als demés, perquè per mi el teu ofici és UN més, ni superior ni inferior al meu, simplement UN MÉS.
3. Encara que siguis una guia turística, NO et donarés més mapes del que tinc estipulat, i ja et pots posar com vulguis, ja pots fer el crit al cel, que la meva resposta serà negativa.
4. Encara que siguis una guia turística, si vas a MALES tens totes les de perdre perquè puc ser MOLT MÉS borde que tú quan sé que tinc raó.
5. Encara que siguis una guia turística, i el teu bus estigui a punt de marxar, el problema NO és meu si tens pressa. Haver vingut abans o bé et fans uls plans una mica més elaborats, però perquè TU vagis de bòlit, no vol dir que els altres hi hàgim d?anar per tu.

 I si a algún guia turístic no li ha quedat clar, li repetiré aquests punts tants cops com faci falta. Que si ells/elles van d?imbècils i arrogants, en això jo els puc guanyar per golejada. I si no, que em provin, o que preguntin a la senyora d?avui, que ha marxat amb la cua entre cames.

 No us penseu que totes les guies turístiques són com la d?avui. Per sort, n?hi ha de molt maques i molt simpàtiques, només faltaria. La d?avui no n?era el cas.

 Salut :-)