A vegades, el continu esdevenir de la vida, del present, pertorba la capacitat de prespectiva necessària per pair-lo, per comprendre’l, per assumir-lo. I bé, és moment de desconnectar de l’immediat, per poder contextualitzar el present en el nostre passat i incorporar-lo en la nostra història vital, en el nostre futur.
A vegades dura massa temps aquest procés, però no s’ha de perdre l’esperança…
Jo, de moment, marxo de vacances. Qui em busqui, ja sap on trobar-me o, si més no, on esperar-me.
Jo tanco la porta… PLAFF!