Bé, finalment ha arribat el moment.
Els interessats ja podeu llegir el fruit de la meva dedicació exclusiva a la lectura i l’anàlisi de la LEC, la Llei d’Educació de Catalunya que actualment negocien govern i sindicats. Per poder facilitar que, els més valents, pogueu extreure les vostres pròpies opinions sobre la llei en qüestió, he seguit l’esquema de la llei (títols i subtítols), he intentat mostrar una mica de cada i he reproduït molts trossos del text literal (text en cursiva i entre cometes). Els més atabalats però desitjosos igualment d’informació, podeu passar directament a les conclusions, als últims paràgrafs. Als despistats, un avís: no és un post fàcil de dirigir, si no ve de gust (o interessa però ara no motiva). Per perdre el temps, se m’acuden moltes altres maneres també gratificants…
Finalment, a tots aquells que volgueu analitzar la Llei (sigui a través d’aquest text que us proposo, sigui a través de qualsevol altre), recordeu dues dades que cal tenir presents (i ben presents) en el decurs de la lectura. De fet, la mateixa llei (tot i que en diferents apartats) les reconeix, tot i que sembla que, a l’hora de plantejar solucions i justificar les accions que es volen emprendre, se n’oblida. Una llàstima…
La primera. L’Informe Pisa 2006 demostra que a major nivell socioeconòmic, majors resultats, aquí i a la República Popular de la Xina (una veritat com un temple independentment als estudis que es facin, d’altra banda).
La segona. Als Estats Units (i en certa manera, al Regne Unit), les empreses “esponsoritzen” els centres per prepapar millor la seva mà d’obra, segons les necessitats del mercat, és clar (i així van, que no saben ni què és Europa, i no entenen que quan es deixa algú sense res, tampoc té res a perdre, i pot acabant resultant molt perillós…). Però no era el model finlandès, el nostre? Perquè mira que són estats i economies ben diferents, eh?, l’una de l’altra!!!

(more…)