Hi havia una vegada un home de 52 anys, que escrivia sovint petits poemes i escrits lúdics. Un home d’origen humil, en aquells moments a l’atur, amb relacions passades amb organitzacions contra el règim, a qui només cal sentir parlar cinc minuts per veure que compta amb un discurs sòlid i ben fonamentat.
Un dia, es va posar a escriure l’himne del seu país tal com ell el veu; el va escriure amb la seva dona en un full de paper, quasibé com un entreteniment, i la seva dona va decidir que enviaria la lletra en un concurs que, per cert, no tenia premi. Resulta que en aquells moments l’himne no tenia lletra, només música, amb un origen dubtós, per cert, però aquesta seria una altra història. La lletra és la següent:

¡Viva España! / Cantemos todos juntos / con distinta voz / y un solo corazón.
¡Viva España! / Desde los verdes valles al inmenso mar, / un himno de hermandad.
Ama a la Patria / pues sabe abrazar, / bajo su cielo azul, /pueblos en libertad.
Gloria a los hijos / que a la Historia dan / justicia y grandeza / democracia y paz.

I la sorpresa va ser quan li van comunicar que la seva lletra era la seleccionada.
Però allò només era el principi.
(more…)