No havia dedicat encara cap apunt a la greu sequera que assetja Catalunya. Ho faig avui, aprofitant l'impactant titular de portada que dedica l'Avui a la causa ("A Catalunya, ni aigua") i aquesta notícia que he llegit a La Vanguardia i que diu així: "Baltasar esperará a un relevo de la ministra Narbona para negociar el trasvase del Segre". Sóc conscient que la sequera afecta majoritàriament Barcelona i les seves rodalies i que tot això de l'hipotètic transvasament d'aigües del Segre per abastir aquestes terres no agrada gens als habitants de les contrades properes al mencionat riu. Les seves raons de pes deuen tenir per a negar l'aigua a aquells veïns que la necessiten, això segur. I jo no els ho penso discutir pas; que cadascú defensi allò que cregui més convenient i prou. Tanmateix, el que trobo del tot inversemblant és que, altra vegada, el nostre Govern hagi de demanar permís a tercers per a fer segons què al nostre territori. Què caram hi pinta la ministra del govern espanyol en això? Que no tinguem competències ni tan sols per actuar a casa nostra en casos de flagrant necessitat, com ara aquest, és ridícul i patètic. Tant o més que el tema de les seleccions catalanes i el circ que es va muntar, gràcies a la Federació Espanyola i la seva intolerància, al voltant del partit que havíem disputar contra els EUA.

És evident que el nostre grau d'autonomia, una vegada més, s'ha quedat més que curt.